…encara que no ho sembli.

L’última entrada d’aquest blog és del 24 de desembre, gandul que és un… però de tant en tant em desperto.

Unes quantes novetats a la col·lecció, comencem, per orde alfabètic de països, amb Bèlgica.

Una nova Leffe, la Leffe Royale Mount Hood, Hivernale per més senyes, una altra, dins d’aquesta sèrie de “monollúpols”, que una gran (la més gran) cervesera (InBev) fa, suposo que per assemblar-se/competir amb les dites “artesanes”. Aquí la teniu,

i l’ampolla on la podeu trobar,

Continuem amb Bèlgica, la Gentse Strop,

amb una bonica història al darrere, Gentse strop, en neerlandès, vol dir portadors de soga (o llaç), veieu el dibuix dins de la “o” de strop,

veieu el llaç no? Doncs això va anar de que entre el1540 i el 1545 els Gentenaars, els ciutadans de Gant, es van rebelar contra l’emperador Carles per negar-se a pagar un nou impost de guerra i van organitzar un aixecament; per humiliar-los, l’emperador va fer desfilar per la ciutat als notables, vestits amb túnica i amb cordes al voltant del coll, com a signe que mereixien ser penjats. Quan van arribar a la Prinsenhof els va fer agenollar i demanar a crits la mercè d’ell i de la seva germana. Aquest esdeveniment llegendari va fer guanyar als ciutadans de Gant el sobrenom de “portadors de soga”, i fins i tot ara, uns 500 anys més tard, continuen orgullosos del seu sobrenom.

Avui en dia el llaç encara simbolitza l’orgullosa resistència contra qualsevol forma de tirania i autoritat fora de lloc. “Fier Gents Bier”, com podeu veure escrit a la placa, vindria a ser cervesa dels orgullosos de Gant.

Vaja, res de nou, els espanyols fent amics des del segle setze…

I ara sorpeneu-vos d’on va néixer l’emperador (via Viquipèdia)

L’Emperador Carles I d’Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 – Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans de llur ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519–1556), monarca d’Espanya (1516–1556), rei de Castella i Lleó, rei de València, rei de Mallorca, Aragó i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516–1554); arxiduc d’Àustria(1519–1522); i, finalment, príncep d’Astúries (1504–1516).

Fou fill de reina Joana la Boja i Felip el Bell, i nét per via paterna de Maximilià I i Maria de Borgonya (dels quals heretà els Països Baixos, els territoris austríacs i el dret al tron imperial) i per via materna dels Reis Catòlics (dels quals heretà Castella, Navarra, les Illes Canàries, les Índies, Nàpols, Sicília i Aragó).

No comment…

Canviem de país i anem a França.

Vaig saber a través d’aquí que hi havia una nova Castelain, la mateixa que l’última groga, amb el logo gros, però en or com l’anterior, és aquesta,

Us les poso de costat per que les podeu comparar

I per acabar tres italianes, aquestes,

les tres que em faltaven de la sèrie de sis d’Anima, i no m’han arrribat via l’italià que deia que me les buscava (i que me les va oferir un cop ja les tenia, al Cèsar el que és del Cèsar), si no d’un canvi amb en Marc Clariana, gràcies Marc! (encara un altre italià me les va oferir un cop fet el canvi, casum tot!, sempre plou sobre mullat).

També us diré que ara estic a crown-caps.net, allà sóc miquelsbd (quina sorpresa oi?). El que sigui per canviar 😉

Salut!

I aprofito per desitjar-vos: Bon Nadal i millor Any Nou ple de plaques!

Acabo l’any amb dues noves plaques a la col·lecció, una francesa (variant per més senyes) i l’altra del Estats Units d’Amèrica.

La francesa és la Ch’ti daurada amb les lletres gruixudes que no tenia.

i l’americana és aquesta

de la SweetWater Brewing Company que, sembla, la fan servir per les cerveses amb les que conmemoren el seus aniversaris com la d’aquest any

o les d’una sèrie, amb dues cerveses fins ara, que anomenen (no m’ho hagués imaginat mai) Cork & Cage Series, aquí teniu una foto de la més recent que han tret

Si voleu saber més sobre la cerveseria podeu mirar aquí. Encara que jo diria que aquesta entrada l’han escrit ells. 😉

La setmana passada un dels meus “corresponsals” als EUA m’enviava aquestes dues fotos

preguntant-me si em faltava aquesta placa i li contestava que (casum tot!) tenia un sobre de camí amb ella.

Avui ha arribat i ja la tinc a la col·lecció i a les repetides, així que ja ho sabeu, accepto ofertes 😉

Com més anem, més difícil em sembla aconseguir les que em falten via canvi, però hi han ànimes benefactores que ho supleixen tot.

La Hangar repetida que tenia va durar hores (gràcies Joan!) i la vaig canviar per la Pyraser Herzblut alemanya.

Not bad!

Aquests de la Pyraser Landbrauerei GmbH & Co. KG fan cerveses “premium” pel que sembla i els preus també son “premium”, com les fotos.

Diria que els que tenen “minijobs” a l’Alemanya de frau Merkel no les compren aquestes.

També gracies al Joan he aconseguit una “variant”, i de regal! De gratis que diria el Nuñez…

Suposo que ja sabeu que no soc molt amic de les variants però aquesta me la menjo amb patates si cal.

Una cosa és dir que el color, la tonalitat, que si és or vell o or nou, etc., etc… és diferent, però en aquest cas jo diria que la matriu amb la que estampen aquestes plaques s’ha fet malbé, a l’inici feia les plaques com la de la foto  i després, un cop malmesa, les fa així

i així ha quedat, veureu que falta una tros de la corona.

I per acabar la nova de La Trappe

el que la fa diferent, a part del color de les lletres que és més fosc, un granat molt fosc, i del daurat de la placa que també és més fosc,  és el text, on abans deia Trappistenbier ara diu Trappist.

Veieu-les de costat

I per acabar sembla que la nova edició del catàleg s’està coent i la tindrem ben aviat, ja el podeu anar reservant a cataleg.plaques.cervesa [@]gmail.com (traieu els claudàtors [] que no voldria que per culpa meva se li omplís la bústia de spam al bo d’en Joan Pérez).

Salut!

A rel d’un contacte per un possible canvi (hola Joan!) me n’assabento d’una notícia que després de la Mahou a 125 leurets compensa una mica, Hijos de Rivera, la cervesera de l’Estrella Galícia, treu la Estrella de Navidad d’aquest any en ampolla de 75 cl i amb placa!

I ens hem de felicitar doncs, després de 13 anys, és la primera amb aquesta presentació.

Diuen que n’han fet 160.000 litres (ergo més de 200.000 ampolles) així que n’hi haurà per tothom i a preu assequible (jo l’he comprat al tall britànic per 2,35 euros)

Per a la vostra informació i bon govern la tinc “repe” (la il·lusió és l’últim que es perd no? 😉 )

…actualitzades.

No és res de l’altre món però potser us en falta alguna.

…que dirien a Itàlia.

Vaig deixant passar el temps per fer una entrada amb múltiples novetats i al final s’acumulen més de les que voldria, així que 9 novetats en aquesta entrada al blog.

Començarem per ordre alfabètic dels països de procedència i amb la A tenim Alemania.

Bonica placa de la Brauerei Nikl a Pretzfeld que corona les seves cerveses especials (a 14,90 – 18,90 euros l’ampolla de 75 cl ja ho deuen ser prou d’especials…)

Amb la B, Bèlgica amb 5 noves incorporacions, la primera aquesta Boostels que correspondria a la referència BE BST 0291 del catàleg d’en Joan Pérez (per cert, quan tindrem una nova actualització?), aquesta, com totes les altres Boostels, és de mida normal.

La segona, La Guillotine, una novetat de la Brouwerij Huyghe (Delirium i Averbode pel que a nosaltres ens interessa, suposo que ja haureu vist que hi ha una nova Delirium, la Delirium Nocturnum, amb fons, sembla, de color negre)

i heus ací l’ampolla

La tercera i quarta són aquestes de la Brouwerij Henricus

la de color mostassa la du la Paljas Blond i la taronja sanguina (que a la foto m’ha quedat color cirera) la Paljas IPA en les presentacions de 75 cl. N’hi ha una altra de marró que la deu dur la Paljas Brown i en el catàleg hi figura una de groga de mida normal. També fan la Paljas Saison però aquesta no té presentació de 75 cl.

No he trobat gaires imatges de ampolles de 75 cl però aquesta, tot i que és torta (al redreçar-la no tenia prou fons i ja veieu com ha quedat), m’ha agradat per què es veu la placa.

L’origen de la foto és aquest.

Per cert he buscat que vol dir paljas en neerlandès i segons Google Tanslator vol dir pallasso, no sé si els pallassos a Bèlgica van amb un pal i un farcell però. Per no dir que en estonià (idioma detectat automàticament pel Google Translator) paljas vol dir nu.

I l’última belga és aquesta

placa curiosa doncs no és d’una cerveseria, Brouwerij, si no d’una Geuzestekerij concretament de la De Cam.

Una Geuzestekerij és una “barrejadora” de làmbiques, que com sabeu són les cerveses belgues de fermentació espontània, compren la cervesa a d’altres productors i la barregen i envelleixen en botes de fusta (concretament en botes que provenen de la famosa cerveseria txeca Pilsner Urquell), si continua amb el que sembla ha començat aquest any, cada any en tindrem una de nova.

I de la B de Bèlgica a la E d’Estats Units d’Amèrica, amb dues noves plaques, la primera aquesta

la Cellar 3, que és una línia especial de la Green Flash Brewing Company.

Una de les poques plaques amb el dors imprès que hi han

amb un lema que hagués pogut subscriure el recentment desaparegut Steve Huxley “pare” de la cervesa “artesana” a casa nostra, vaig fer un curs d’elaboració de cervesa amb ell de master teacher i us puc assegurar que era un personatge que no deixava indiferent ningú.

Tornant a Cellar 3 aquestes són les ampolles abellides amb la placa

i l’altra americana és aquesta

que porten les cerveses de la línia especial Barrel Roll Series de la Hangar 24 Craft Brewery, us poso unes quantes ampolles que la porten tot i que n’hi han més

I per acabar una francesa de Castelain

no en tenia cap d’aquestes en color verd, un dia que estigui de bon humor prometo fer una comparativa fotogràfica d’aquestes plaques de Castelain, de les que tinc és clar, a veure com queden les diferències.

S’han acabat les novetats a la col·lecció però no em puc estar de comentar la NOVETAT, en majúscules, que ens amenaça, la Mahou Almayso 125 Aniversario, que ja podeu comprar aquí per 125 leurets de res (més enviament), això si, a més de l’ampolla amb la corresponent placa, diuen que només n’han fet 1.000, tindreu un parell de gots, un llibre i un tros de fusta d’una de les botes on ha envellit. Una ganga vaja! Per si voleu saber com és la placa veieu aquesta imatge d’un afortunat que ja la té.

No sé per què em sembla que aquesta no la tindré mai…

I doneu un cop d’ull a les repetides en els propers dies que hi hauran novetats, alguna per tenir en compte.

Salut!

Després de molt, massa, temps faig una nova entrada al blog, tota la culpa li dono a la mandra (94%) amb l’eximent de les vacances (0,5%), la calor (0,5%) —“el caloret” en boca d’aquella ínclita pròcer— i la vergonya (5%). Perquè la vergonya? Doncs per què en la pàgina Qui sóc he dit, vaig dir, una mentida. L’identificador del aeroport de Sabadell no és SBD, ho creia no sé per què i no ho havia comprovat mai, ho havia sentit i m’ho havia cregut. Error! No escriguis el que no has comprovat. L’identificador del aeroport de Sabadell és per a la IATA, QSA i per a la OACI, LELL. Vaja que el SBD deu ser l’invent d’algú que, suposo, va fer una regla de tres amb el Barcelona BCN i avall. El que no és mentida és que a Sabadell tenim aeroport i a Terrassa no. (Ceba o mort!).

Passem doncs al tema que ens ocupa (ho sento si us he avorrit amb això del SBD).

7 novetats! 3 belgues, una dels EUA i tres italianes, comencem per les belgues.

Com ja havia comentat abans aquí i a aquí no em quadraven les Leffe que hi havien, sembla que al final en són cinc, dues impreses, que ja vaig aconseguir i dues estampades que, ara, ja tinc, són aquestes.

Tinc una teoria, peregrina com totes les meves, al respecte. Leffe va preparar el llançament d’aquestes tres noves cerveses i havien de sortir amb la placa estampada, però no arribaven a temps, l’encuny o la matriu, com més us agradi, no estava a punt i corre-cuita van fer les versions daurada i verda impreses per sortir del pas, la Mapuche (la vermella metal·litzada, la de la foto de més avall) com que va sortir més tard ja no va tenir aquest problema. Ergo, les que seran difícils de trobar més endavant són les dues litografiades. El temps em donarà la raó, o em farà quedar com un beneit, ves a saber.

L’americana és aquesta,

una trapenca americana. Segons expliquen a la seva web, després de 60 anys fent melmelades havien de buscar noves fonts d’ingressos pel monestir i si fer cervesa és una tradició trapenca, perquè no?

Porta el nom de la població, Spencer, on és l’Abadia de Sant Josep (Saint Joseph’s Abbey).

Tradició o no tradició han muntat un bon “tinglado!”. Veieu si no la foto de la cerveseria…

…un cobert vaja.

Cerveseries trapenques “auténtiques” només n’hi han dotze al mon i si comptem que en total hi han vint abadies no està gens malament. Que facin cervesa n’hi ha una a Àustria, sis a Bèlgica, aquesta dels Estats Units, una a França, una altra a Itàlia i dues al Països Baixos i amb placa tenim les Chimay i les Westmalle belgues, les La Trappe dels Països Baixos i ara aquesta americana, not bad.

I les tres italianes són aquestes.

Són de la marca Anima i n’hi han 6 en total,

he aconseguit aquestes tres en un canvi amb un col·leccionista italià que no coneixia i que m’ha dit que mirarà d’aconseguir-me les tres que em falten. Sembla que tinc l’Anastasia, la Leonardo i la Newton i que em falten la Mozart, la Dante i la Cleopatra. No s’estan de res posant noms!

Sembla que hi ha més novetats però, una americana, una alemanya, franceses… això s’anima!

I tinc alguna repetida nova! Mireu-les a veure si fem fira!

Aquesta em fa molta il·lusió,

La Tuborg Classic la van fer el 1993 per celebrar el 120è aniversari de la cerveseria Tuborg i encara la fan, la cervesa vull dir, i la podeu trobar en ampolles amb tap corona i en llaunes per tot Dinamarca i part de l’estranger.

La presentació amb placa i morrió en ampolles de 75 cl sembla que va durar fins el 1998/99, no n’estic segur però després d’aquests anys ja no he trobat referències, en webs de col·leccionistes danesos (de cerveses, no de plaques) arriben fins el 1998

i en una web de subhastes també danesa vaig trobar això que la situa cap el 1999 i que parla del 125 i no del 120 anniversari (us puc assegurar que el correcte és el 120 però)

llàstima que ja estava aparaulada.

Feia temps que li anava al darrera, només us diré que tinc un fill que viu a Suècia, en concret a Malmö, a mitja horeta de Copenhague en tren, i l’he martiritzat tot el que he pogut amb la plaqueta dels nassos. Hola Joan! 😉

En l’entrada anterior comentava que em semblava que hi havia una altra Leffe de color gris metal·litzat, doncs sembla que correspondria a la Leffe Royale Mapuche de la que no se’n diu res a la web de Leffe però veieu aquesta imatge treta d’aquí que sembla un document de presentació de novetats.

Si de debò és grisa no han encertat gaire el color no?

Ja us deia jo que se’ns girava feina…

Tres noves plaques a la col·lecció, una dels EEUU i dues novetats belgues.

L’americana és la Uinta Crooked line,

aquesta placa quasi sempre l’he vist representada amb la paraula crooked en posició horitzontal quan hauria d’anar inclinada, veieu si no les ampolles que actualment la porten

el crooked està inclinat no?, a més

passa, passava més ben dit, com amb aquesta

que tothom la posava cap per avall

pensant-se que era una Q i no una O, però és que és diu Ovila! Veieu si no un pack de la cervesa

i també aquesta conversa de fa temps

el del very silly thing sóc jo 🙂

Les altres dues belgues són aquestes

són de la marca Leffe, que tot i que fa temps que embotellen amb placa i morrió sempre ho feien amb plaques anònimes —que jo sàpiga—, aquestes com que no porten càpsula que les tapi les han imprès, veieu el testimoni gràfic tret de la seva web

Jo diria que n’hi ha una altra, de color gris metal·litzat, que no he sabut relacionar amb cap ampolla a la web, seguirem investigant…