…encara que no ho sembli.
L’última entrada d’aquest blog és del 24 de desembre, gandul que és un… però de tant en tant em desperto.
Unes quantes novetats a la col·lecció, comencem, per orde alfabètic de països, amb Bèlgica.
Una nova Leffe, la Leffe Royale Mount Hood, Hivernale per més senyes, una altra, dins d’aquesta sèrie de “monollúpols”, que una gran (la més gran) cervesera (InBev) fa, suposo que per assemblar-se/competir amb les dites “artesanes”. Aquí la teniu,
i l’ampolla on la podeu trobar,
Continuem amb Bèlgica, la Gentse Strop,
amb una bonica història al darrere, Gentse strop, en neerlandès, vol dir portadors de soga (o llaç), veieu el dibuix dins de la “o” de strop,
veieu el llaç no? Doncs això va anar de que entre el1540 i el 1545 els Gentenaars, els ciutadans de Gant, es van rebelar contra l’emperador Carles per negar-se a pagar un nou impost de guerra i van organitzar un aixecament; per humiliar-los, l’emperador va fer desfilar per la ciutat als notables, vestits amb túnica i amb cordes al voltant del coll, com a signe que mereixien ser penjats. Quan van arribar a la Prinsenhof els va fer agenollar i demanar a crits la mercè d’ell i de la seva germana. Aquest esdeveniment llegendari va fer guanyar als ciutadans de Gant el sobrenom de “portadors de soga”, i fins i tot ara, uns 500 anys més tard, continuen orgullosos del seu sobrenom.
Avui en dia el llaç encara simbolitza l’orgullosa resistència contra qualsevol forma de tirania i autoritat fora de lloc. “Fier Gents Bier”, com podeu veure escrit a la placa, vindria a ser cervesa dels orgullosos de Gant.
Vaja, res de nou, els espanyols fent amics des del segle setze…
I ara sorpeneu-vos d’on va néixer l’emperador (via Viquipèdia)
L’Emperador Carles I d’Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 – Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans de llur ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519–1556), monarca d’Espanya (1516–1556), rei de Castella i Lleó, rei de València, rei de Mallorca, Aragó i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516–1554); arxiduc d’Àustria(1519–1522); i, finalment, príncep d’Astúries (1504–1516).
Fou fill de reina Joana la Boja i Felip el Bell, i nét per via paterna de Maximilià I i Maria de Borgonya (dels quals heretà els Països Baixos, els territoris austríacs i el dret al tron imperial) i per via materna dels Reis Catòlics (dels quals heretà Castella, Navarra, les Illes Canàries, les Índies, Nàpols, Sicília i Aragó).
No comment…
Canviem de país i anem a França.
Vaig saber a través d’aquí que hi havia una nova Castelain, la mateixa que l’última groga, amb el logo gros, però en or com l’anterior, és aquesta,
Us les poso de costat per que les podeu comparar
I per acabar tres italianes, aquestes,
les tres que em faltaven de la sèrie de sis d’Anima, i no m’han arrribat via l’italià que deia que me les buscava (i que me les va oferir un cop ja les tenia, al Cèsar el que és del Cèsar), si no d’un canvi amb en Marc Clariana, gràcies Marc! (encara un altre italià me les va oferir un cop fet el canvi, casum tot!, sempre plou sobre mullat).
També us diré que ara estic a crown-caps.net, allà sóc miquelsbd (quina sorpresa oi?). El que sigui per canviar 😉
Salut!