Fa cent noranta-tres dies de l’última entrada al blog, sis mesos i deu dies, no sé, perquè no ho vull mirar, si he batut el meu rècord, tant se val, el confinament (a.k.a. l’avorriment) m’ha dut aquí.

Així que ara haureu, si voleu és clar, d’aguantar la pallissa de les 36 plaques que han incrementat la meva col·lecció en aquest temps.

Comencem, com sempre, seguint l’ordre alfabètic de països, per Bèlgica amb aquestes dues

i les seves proves gràfiques,

(Foto Chantal M. a Untappd)

(Foto Beergeek87 a Untappd)

encara no he vist la de 2020, si és que es fa. Continuem amb aquesta

i em direu, però si aquesta ja fa temps que volta, sí però no, el text al faldó ha canviat, abans hi deia BEER TRADITONS REBORN ANNO 1882 i ara hi diu BEER TRADITION REBORN tres vegades, la blanca i la vermella també han canviat però no les tinc, encara… 😉

Continuem amb la nova Rince Cochon i la seva ampolla

Ara una de “divertida”

la de La Corne du bois des pendus, traducció: La banya del bosc dels penjats, aquesta és l’ampolla i sembla que s’ha de beure en una banya

Per què dic “divertida”? Per què la primera vegada que vaig veure-la va ser així

i pensava… què fa aquest amb un fusell? Fins que no vaig saber el nom de la cervesa no vaig entendre que s’havia de mirar així

no és un fusell! És que està penjat! Humor negre belga? Vés a saber!

I ara la traca final belga, vuit 3 Fonteinen.

Fins ara hi havia 9 plaques de color llis diferents; encara me’n falta una, la Intense Red. Ara surt aquesta sèrie de 8 que, segons diuen, té una sèrie germana amb els colors més pujats, el que per mi són falses variants, i sembla que també n’hi ha una de llisa, sense motius, però amb el color degradat. Estic per suïcidar-me o passar-les a la categoria Pedraforca. Categoria plaquera s’entén, ja voldrien els de Pedraforca fer una cervesa que li arribés a la sola de la sabata a la pitjor 3 Fonteinen.

Canviem de país per anar al Brasil, comencem amb aquesta

l’Antuérpia, la posen a dues cerveses, la Tres Tripel Reserva

I la Kremlin. Pregunta. Si fem una Russian Imperial Stout quin nom li posem? Evident no?

Seguim amb una d’aquelles, injectades en un metall no ferri, que deunidó com pesen, la Hillneck.

Potser en aquesta foto veureu millor el tipus de placa que és.

(Foto Marcelo D. a Untappd)

I acabem el Brasil amb la nova Wäls.

I ara una d’un país que feia temps que no n’afegia cap, el Canadà.

La Cowbell que, sembla, duen aquestes dues ampolles.

I canviem de país amb allò de volta el món i torna al Born.

Us seré sincer, d’aquesta només havia vist una foto, una foto horrorosa que circulava, la que surt al catàleg per cert, i que em feia pensar si no seria més falsa que la famosa BE ALK 0001 o la colombiana.

Doncs no! Existeix i he tingut la potra d’enganxar-ne una! La paciència és la mare de la col·lecció, sí, ja ho sé que no rima, però és veritat.

Continuem amb aquesta

que em fa especialment content, una de casa, de La Llacuna per més senyes.

N’hi ha en negre, que s’ha vist per tot arreu i hi ha gent que ja la té, tot i que encara no s’ha posat a la venda i prepareu-vos que venen corbes, n’hi haurà de grogues i vermelles en mida normal i quart.

També hi ha, fins i tot, qui diu que hi haurà un altre color.

Amb això i amb aquesta

estarem ocupats una bona estona!

I per acabar la Estrella Galícia del nadal passat.

Ara ens n’anem, creuant l’Atlàntic, a Can Trump, comencem amb aquesta COOP,

han actualitzat el logo i, en conseqüència, la placa. Us poso unes fotos d’ampolles, que entenc la duen, perquè les trobo ben boniques i demostren allò de què en la varietat està el gust.

I acabem els EEUU amb tres Southampton, d’aquelles amb etiqueta

provenen d’un canvi amb un italià, si te les posen al davant, no t’hi pots negar, no?

Ara ens n’anem als nostres veïns del nord que no són Andorra, últimament molt actius plaquerament parlant. Comencem amb aquesta, l’última Castelain.

La Ducasse i la seva ampolla,

tinc entès que la produeix Castelain però no sé veure que la tingui com a marca pròpia.

Continuem amb la St. Médard,

aquesta sí que és una marca d’Au Baron i és curiós per què existeix una Brasserie Saint Médard, que no embotella amb suro. Enigmes cervesers…

Continuem amb la nova de La Rouget de Lisle.

La nova de la Brasserie du Sutter.

I la nova de Jenlain.

I acabem amb la 1066 de la Brasserie de la Vire i la seva ampolla.

 

L’any 1066 és l’any en què Guillem el Conqueridor, duc de Normandia, guanya la batalla de Hastings i es converteix en rei dels anglesos i continua de duc de Normandia, només faltaria. Ves quines coses commemoren els normands.

Anem cap al nord i arribem als Països Baixos, comencem amb aquesta.

L’Hertog Jan 2019, i acabem amb la La Trappe, també 2019.

Nou país, nou per què no en tenia cap, Polònia!

Browar Maryensztad, aquests fan un fotimer de tipus de cervesa, he quedat parat, i aquestes són les que embotellen amb suro.

Anem amb aquells que va conquerir el normand, una part si més no, anem al Regne Unit, amb una cervesa amb marca original de l’Índia i feta a Bèlgica, embolic típic cerveser. La King Cobra.

Em sembla que n’hi ha una de més nova en tons marronosos.

I per acabar un altre nou país, Xina! Amb aquesta Zinnbach.

Amb proves fotogràfiques i tot.

(Foto Jarkko P. a Untappd)

(Foto Christian a Untappd)

I això és tot! Si heu arribat fins aquí, és que l’avorriment també us rosega per dins. O no.

Salut i puta Covid19!