No tinc remei… :(

Fa 5 mesos de l’última entrada en aquest blog. I això que em vaig acomiadar dient

Quan m’arribin les que m’han d’arribar faig una entrada ipso facto!

Doncs es veu que això d’ipso facto ho vaig entendre malament…

Prepareu-vos que serà una mica llarg, espero no avorrir-vos.

Què? Comencem amb Bèlgica com sempre? Som-hi amb la primera, aquesta

amb aquests ja m’he perdut, ja no sé quants colors hi ha, en tinc 8 tot i que n’he vist de més colors i amb diferent disseny. Al preu que van potser ja m’està bé estar perdut.

Seguim amb aquesta

la Delirium Red de la que tinc una foto de l’ampolla

Continuem amb aquesta

la Dubuisson 2018 que no sé quina ampolla o ampolles la duen. Poca broma amb Dubuisson, és la cervesera més antiga de Valònia, fundada el 1769! Fa 250 anys! I fan cerveses tan conegudes com les Bush o La Cuvée des Trolls. És el que té canviar, si no tens l’ampolla a la mà, es perd molta informació.

I encara a Bèlgica amb aquesta

que la du aquesta ampolla

a veure si en fan una cada any.

I per acabar aquesta

una Leffe amb un color diferent que no sé adjudicar a cap cervesa. D’aquestes Leffe estampades n’hi havia fins ara 6 més una falsa, amb aquesta en fan 8 en total, però de la web han desaparegut algunes cerveses i no puc relacionar-la amb cap. En Marc Manka diu que és l’Ambrée, jo ho dubto.

Canviem de país i ens n’anem a Brasil. Amb una llargament perseguida i una… troballa!

La perseguida és aquesta

que com podeu veure és un adhesiu enganxat a la placa i aquí la prova de què s’embotella

i ara la troballa, aquesta

que no se sabia que existia. El meu corresponsal al Brasil va trobar-la, segons diu, per casualitat. A més ja no es fa perquè el que es fa ara, o això diu, és això

NOOOOOOOOO! Sacrilegi! On anirem a parar! Tap de plàstic! Anatema!

I continuo amb aquesta

que poso al Brasil perquè em dóna la gana.

En aquestes boniques fotos la podeu veure en acció

(Foto Charles M a Untappd)

(Foto Daniel P a Untapdd)

Me la va proporcionar el corresponsal, va venir del Brasil doncs, i no vaig fer gaire bon negoci doncs un gallec les venia per aquí a 20 eurets + enviament i pel que sé en va vendre unes quantes.

Canviem de país tornant aquí mateix, amb aquesta que sí que poso a Espanya

la del nadal passat que és diferència de l’anterior en les lletres, aquestes són blanques i abans eren platejades.

Continuem amb aquestes tres

que ja he decidit seran les últimes de Pedraforca que entraran a la meva col·lecció si no és que me’n regalen. Crideu amb mi! PROU! S’HA ACABAT! LES PLAQUES SERAN SEMPRE NOSTRES!

Continuem amb aquesta

una col·laboració entre La Virgen, Les Clandestines i Vives Ambròs. Aquest últim entenc que és qui l’embotella doncs és cavista. Us poso una foto de l’ampolla

I per acabar aquesta

que la tinc per allò de qui té un amic té una vinya doncs va aconseguir les dues últimes que quedaven de la primera tongada. Us poso informació gràfica perquè veieu les ampolles i el tarannà del cerveser.

No hi ha dubte que li agrada el llúpol oi?

Canviem de país i ens n’anem als Estats Units d’Amèrica i comencem amb aquesta

la de la BarrelHouse Brewing Company uns d’aquests americans que quan fan cerveses envellides en bóta en fan per avorrir, veieu si no

Si us mireu les etiquetes, veureu que imaginació, tant pels noms com pel que afegeixen, no els hi falta.

Continuem amb una que se m’havia resistit des de l’inici de la col·lecció, aquesta

l’Odell Woodcut Series, aquests d’Odell han deixat d’embotellar amb suro, veieu si no la que treuen per commemorar el 30è aniversari. Shame on you Odell!

Una altra que feia temps buscava, la Samuel Adams daurada de mida normal

i una altra amb etiqueta

la Southampton 2016 en mida quart, sembla que també n’hi ha de mida normal. Les de 2003, 2004 i 2005 no les penso buscar, si em cauen del cel per un canvi com aquesta bé, sinó no passa res, no m’atrauen gens.

I per acabar una altra enredada que m’he empassat, una altra més falsa que un duro sevillano, la Weyerbacher de mida normal.

La trobareu en el catàleg, però és una de quart estampada amb la matriu de mida normal. Però ja sabeu que la carn és dèbil. I la del col·leccionista més!

Acabem amb els ianquis i ens n’anem als nostres veïns del nord, exacte, a Can Gavatx amb aquesta

la nova Au Baron.

Tornem a saltar de país, però no anem gaire lluny, a Itàlia amb aquesta

la nova Nut amb el logo més gran, us poso de costat la nova i la vella perquè compareu

I saltem a Suïssa amb aquesta

la LägereBräu estampada negra, al catàleg n’hi ha una de beige que dubto que no sigui fake.

La duen aquestes ampolles

i mireu aquests preus

informació de servei, 1 CHF = 0,884 €, de 25 a 35 eurets l’ampolla, les de 35 te les donen amb una capsa de fusta però.

Però potser que els perdonem per això

marida bé amb formatges recents, entenc que no curats, i crema catalana! I ho escriuen bé!

I per acabar una altra que fa molt de temps que se’m resistia, hi ha hagut gent que, sabent que anaven a la República Txeca, els hi he fet comprar l’ampolla i la placa era llisa, dues vegades!

Si em permeteu fer una mica el tifa, us explico com l’he aconseguit.

Un dia, per motius de feina, un amic em presenta un senyor que explica que és el cònsol honorari de la República Txeca a la comunitat valenciana, com us podeu imaginar li pregunto: —I vas molt per allà? No cal que expliqui el final oi? Si és que som uns freakes!

La prova del cotó

I això és tot amics, espero que em perdonareu la xapa.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s