Fa 5 mesos de l’última entrada en aquest blog. I això que em vaig acomiadar dient
Quan m’arribin les que m’han d’arribar faig una entrada ipso facto!
Doncs es veu que això d’ipso facto ho vaig entendre malament…
Prepareu-vos que serà una mica llarg, espero no avorrir-vos.
Què? Comencem amb Bèlgica com sempre? Som-hi amb la primera, aquesta
amb aquests ja m’he perdut, ja no sé quants colors hi ha, en tinc 8 tot i que n’he vist de més colors i amb diferent disseny. Al preu que van potser ja m’està bé estar perdut.
Seguim amb aquesta
la Delirium Red de la que tinc una foto de l’ampolla
Continuem amb aquesta
la Dubuisson 2018 que no sé quina ampolla o ampolles la duen. Poca broma amb Dubuisson, és la cervesera més antiga de Valònia, fundada el 1769! Fa 250 anys! I fan cerveses tan conegudes com les Bush o La Cuvée des Trolls. És el que té canviar, si no tens l’ampolla a la mà, es perd molta informació.
I encara a Bèlgica amb aquesta
que la du aquesta ampolla
a veure si en fan una cada any.
I per acabar aquesta
una Leffe amb un color diferent que no sé adjudicar a cap cervesa. D’aquestes Leffe estampades n’hi havia fins ara 6 més una falsa, amb aquesta en fan 8 en total, però de la web han desaparegut algunes cerveses i no puc relacionar-la amb cap. En Marc Manka diu que és l’Ambrée, jo ho dubto. Correcció (24.05.2019), em comunica que la va treure ell mateix d’una ampolla.
Canviem de país i ens n’anem a Brasil. Amb una llargament perseguida i una… troballa!
La perseguida és aquesta
que com podeu veure és un adhesiu enganxat a la placa i aquí la prova de què s’embotella
i ara la troballa, aquesta
que no se sabia que existia. El meu corresponsal al Brasil va trobar-la, segons diu, per casualitat. A més ja no es fa perquè el que es fa ara, o això diu, és això
NOOOOOOOOO! Sacrilegi! On anirem a parar! Tap de plàstic! Anatema!
I continuo amb aquesta
que poso al Brasil perquè em dóna la gana.
En aquestes boniques fotos la podeu veure en acció
(Foto Charles M a Untappd)
(Foto Daniel P a Untapdd)
Me la va proporcionar el corresponsal, va venir del Brasil doncs, i no vaig fer gaire bon negoci doncs un gallec les venia per aquí a 20 eurets + enviament i pel que sé en va vendre unes quantes.
Canviem de país tornant aquí mateix, amb aquesta que sí que poso a Espanya
la del nadal passat que és diferència de l’anterior en les lletres, aquestes són blanques i abans eren platejades.
Continuem amb aquestes tres
que ja he decidit seran les últimes de Pedraforca que entraran a la meva col·lecció si no és que me’n regalen. Crideu amb mi! PROU! S’HA ACABAT! LES PLAQUES SERAN SEMPRE NOSTRES!
Continuem amb aquesta
una col·laboració entre La Virgen, Les Clandestines i Vives Ambròs. Aquest últim entenc que és qui l’embotella doncs és cavista. Us poso una foto de l’ampolla
I per acabar aquesta
que la tinc per allò de qui té un amic té una vinya doncs va aconseguir les dues últimes que quedaven de la primera tongada. Us poso informació gràfica perquè veieu les ampolles i el tarannà del cerveser.
No hi ha dubte que li agrada el llúpol oi?
Canviem de país i ens n’anem als Estats Units d’Amèrica i comencem amb aquesta
la de la BarrelHouse Brewing Company uns d’aquests americans que quan fan cerveses envellides en bóta en fan per avorrir, veieu si no
Si us mireu les etiquetes, veureu que imaginació, tant pels noms com pel que afegeixen, no els hi falta.
Continuem amb una que se m’havia resistit des de l’inici de la col·lecció, aquesta
l’Odell Woodcut Series, aquests d’Odell han deixat d’embotellar amb suro, veieu si no la que treuen per commemorar el 30è aniversari. Shame on you Odell!
Una altra que feia temps buscava, la Samuel Adams daurada de mida normal
i una altra amb etiqueta
la Southampton 2016 en mida quart, sembla que també n’hi ha de mida normal. Les de 2003, 2004 i 2005 no les penso buscar, si em cauen del cel per un canvi com aquesta bé, sinó no passa res, no m’atrauen gens.
I per acabar una altra enredada que m’he empassat, una altra més falsa que un duro sevillano, la Weyerbacher de mida normal.
La trobareu en el catàleg, però és una de quart estampada amb la matriu de mida normal. Però ja sabeu que la carn és dèbil. I la del col·leccionista més!
Acabem amb els ianquis i ens n’anem als nostres veïns del nord, exacte, a Can Gavatx amb aquesta
la nova Au Baron.
Tornem a saltar de país, però no anem gaire lluny, a Itàlia amb aquesta
la nova Nut amb el logo més gran, us poso de costat la nova i la vella perquè compareu
I saltem a Suïssa amb aquesta
la LägereBräu estampada negra, al catàleg n’hi ha una de beige que dubto que no sigui fake.
La duen aquestes ampolles
i mireu aquests preus
informació de servei, 1 CHF = 0,884 €, de 25 a 35 eurets l’ampolla, les de 35 te les donen amb una capsa de fusta però.
Però potser que els perdonem per això
marida bé amb formatges recents, entenc que no curats, i crema catalana! I ho escriuen bé!
I per acabar una altra que fa molt de temps que se’m resistia, hi ha hagut gent que, sabent que anaven a la República Txeca, els hi he fet comprar l’ampolla i la placa era llisa, dues vegades!
Si em permeteu fer una mica el tifa, us explico com l’he aconseguit.
Un dia, per motius de feina, un amic em presenta un senyor que explica que és el cònsol honorari de la República Txeca a la comunitat valenciana, com us podeu imaginar li pregunto: —I vas molt per allà? No cal que expliqui el final oi? Si és que som uns freakes!
La prova del cotó
I això és tot amics, espero que em perdonareu la xapa.
miquelsbd.cat 