Després de molt, massa, temps faig una nova entrada al blog, tota la culpa li dono a la mandra (94%) amb l’eximent de les vacances (0,5%), la calor (0,5%) —“el caloret” en boca d’aquella ínclita pròcer— i la vergonya (5%). Perquè la vergonya? Doncs per què en la pàgina Qui sóc he dit, vaig dir, una mentida. L’identificador del aeroport de Sabadell no és SBD, ho creia no sé per què i no ho havia comprovat mai, ho havia sentit i m’ho havia cregut. Error! No escriguis el que no has comprovat. L’identificador del aeroport de Sabadell és per a la IATA, QSA i per a la OACI, LELL. Vaja que el SBD deu ser l’invent d’algú que, suposo, va fer una regla de tres amb el Barcelona BCN i avall. El que no és mentida és que a Sabadell tenim aeroport i a Terrassa no. (Ceba o mort!).

Passem doncs al tema que ens ocupa (ho sento si us he avorrit amb això del SBD).

7 novetats! 3 belgues, una dels EUA i tres italianes, comencem per les belgues.

Com ja havia comentat abans aquí i a aquí no em quadraven les Leffe que hi havien, sembla que al final en són cinc, dues impreses, que ja vaig aconseguir i dues estampades que, ara, ja tinc, són aquestes.

 

Tinc una teoria, peregrina com totes les meves, al respecte. Leffe va preparar el llançament d’aquestes tres noves cerveses i havien de sortir amb la placa estampada, però no arribaven a temps, l’encuny o la matriu, com més us agradi, no estava a punt i corre-cuita van fer les versions daurada i verda impreses per sortir del pas, la Mapuche (la vermella metal·litzada, la de la foto de més avall) com que va sortir més tard ja no va tenir aquest problema. Ergo, les que seran difícils de trobar més endavant són les dues litografiades. El temps em donarà la raó, o em farà quedar com un beneit, ves a saber.

L’americana és aquesta,

una trapenca americana. Segons expliquen a la seva web, després de 60 anys fent melmelades havien de buscar noves fonts d’ingressos pel monestir i si fer cervesa és una tradició trapenca, perquè no?

Porta el nom de la població, Spencer, on és l’Abadia de Sant Josep (Saint Joseph’s Abbey).

Tradició o no tradició han muntat un bon “tinglado!”. Veieu si no la foto de la cerveseria…

…un cobert vaja.

Cerveseries trapenques “auténtiques” només n’hi han dotze al mon i si comptem que en total hi han vint abadies no està gens malament. Que facin cervesa n’hi ha una a Àustria, sis a Bèlgica, aquesta dels Estats Units, una a França, una altra a Itàlia i dues al Països Baixos i amb placa tenim les Chimay i les Westmalle belgues, les La Trappe dels Països Baixos i ara aquesta americana, not bad.

I les tres italianes són aquestes.

Són de la marca Anima i n’hi han 6 en total,

he aconseguit aquestes tres en un canvi amb un col·leccionista italià que no coneixia i que m’ha dit que mirarà d’aconseguir-me les tres que em falten. Sembla que tinc l’Anastasia, la Leonardo i la Newton i que em falten la Mozart, la Dante i la Cleopatra. No s’estan de res posant noms!

Sembla que hi ha més novetats però, una americana, una alemanya, franceses… això s’anima!

I tinc alguna repetida nova! Mireu-les a veure si fem fira!