Han passat des de l’última entrada, ja us vaig dir que miraria de no ser tan gandul.

Vinga doncs, comencem, com gairebé sempre, amb Bèlgica i amb aquesta

una 3 fonteinen blanca, la du una cervesa que es diu Speling van het lot, que podríem traduir per Gir del destí, ja sabeu que les “làmbiques” són de fermentació espontània, sembla adequat el nom doncs.

Continuem amb aquesta

la De Cam d’aquest any, la que jo tinc és de color verd fosc no uniforme, en Manka diu que és negra i a crown-caps.net diuen que és blau fosc. Està impresa digitalment i la qualitat d’impressió no és gaire bona, he vist plaques de cava impreses digitalment 100 vegades millors que aquesta. Miraré d’aconseguir-ne una altra per posar-les de costat.

Continuem amb aquesta altra

la nova Rince Cochon que la du aquesta ampolla

molts ja sabreu que ja n’ha aparegut una altra, la IPA. L’estic esperant però us avanço les fotos que em van enviar

Al rebre-les vaig pensar —Una nova canadenca?, vaig demanar foto de l’etiqueta i

misteri resolt.

Si mireu la web veureu que potser en surten dues més, la Whisky i la Rouge, a les fotos hi apareixen amb el contorn verd i vermell, de la imatge central ni idea.

I per acabar amb Bèlgica aquesta

la Tongerlo Blonde, que va sortir d’aquesta ampolla.

Acaba de sortir-ne una altra amb el centre marró fosc o negre i amb 9º en comptes de 6º.

Mirant la seva web diria que, per la graduació alcohòlica, és de la Tongerlo Prior, la Brune i la Christmas no he sabut veure que les fessin en ampolla de 75 cl ni tenen 9º alcohòlics.

Canviem de país, Espanya, amb aquesta sorpresa

ningú m’ha sabut dir perquè ampolles del Día de la madre van sortir amb aquesta placa negra en comptes de la vermella. Misteeeeeeriiiiiii….! I jo que vaig vaticinar que d’ara en endavant la vermella seria la genèrica… calladet estic més mono.

Si algú en sap alguna cosa que ho digui o que calli per sempre, però millor que ho digui.

Canviem a França amb nova placa i nova cervesera

la Brasserie des Sources, aquesta la duia aquesta ampolla

però a la web veig que tenen més cerveses amb placa i morrió, aquestes

cap du la placa negra però tampoc l’Abbatiale que surt a la web.

I per acabar ens n’anem als Estats Units d’Amèrica amb aquesta

que utilitzen per la seva gamma de sour ales, gamma extensa com veureu

uns tant i els altres tan poc…

Salut!

…de ganduleria, quasi quatre mesos des de l’última entrada! Shame on you Miquel! I prepareu-vos per la pallissa que va per llarg això, 25 de noves.

Després del mea culpa passem a les plaques i per no perdre les tradicions països per orde alfabètic i sorpresa! no és Bèlgica si no Àustria!

Aquesta

Què? Com? Una placa amb un raïm i que hi posa Méthode Traditionelle a les plaques de cervesa?

I’m sorry guys però és la AT SZI 0471 del catàleg d’en Joan Pérez i la tinc dels meus temps de col·leccionista de “internacionals”. Us podeu esplaiar tant com vulgueu als comentaris.

Seguim amb Bèlgica i per allò de la classificació alfabètica/numèrica comencem amb aquestes

sempre he tingut dubtes sobre aquestes plaques, fins i tot vaig sentir a dir que molts colors eren proves i com que aquesta gent tenen la web en obres —diuen que aquest any la tindran renovada, només estem a juny…— és difícil treure’n l’aigua clara, pel que sé encara no han arribat ampolles aquí i si mires el seu Instagram ja podem plegar perquè mireu aquí  i aquí.

Només he trobat referència a les dues verdes i a la rosa aquí.

També podeu mirar la seva pàgina de Facebook però és quasi una còpia del que pengen a Instagram.

Continuem amb aquesta

la Chimay que em faltava amb l’últim disseny.

Els de Het Anker han renovat la placa, ara duen aquesta

entenc que la posen a totes aquestes cerveses

Seguim amb aquesta

una marca anglesa amb cervesa feta a Bèlgica, concretament la fa Rodenbach (caldrà rectificar el catàleg), i ho publiquen ben orgullosos

i l’ampolla que de ben segur tots hem comprat per tenir-la

I per acabar la Paljas que em faltava, la groga de mida normal

Canviem de país i anem a Espanya amb la Estrella Galícia que van treure pel dia de la mare

no hi ha referència al dia de la mare, si continuen fent cerveses temàtiques sembla que ja tenen la seva genèrica.

I continuem amb això

i perquè dic això? Doncs perquè el món pirulaire ja és aquí, si nois si, el món s’acaba i no s’acaba be!

Diuen que una imatge val més que mil paraules no? Doncs mireu, mireu…

Productes per col·leccionista que només es poden comprar en línia! Ay que me desorino! (©APM)

I molt bo el mUrrió 😉

Però encara n’hi ha més

Ja us ho deia, el món s’acaba.

I per afegir més llenya al foc us posaré dos enllaços ben bonics a la web d’en Marc Manka, que de segur tots coneixeu.

Per obrir el tema aquest i per embolicar la troca una mica més aquest, on podeu veure que en Manka no sap qui fa aquesta cervesa.

Perquè no sigui jo qui ho digui mireu això del blog de l’Eduard Casas que em sembla tota una autoritat en el tema novetats de taps corona de cervesa.

Aquí ja hem escatit l’origen, i veiem el logo que és el mateix de les pirules jeroboam del primer enllaç d’en Manka. Com és doncs que les del segon enllaç, no classificades com a pirules, no tenen logo i tenen el text en castellà? Misteeeeeeeeeeeeriiiiiiiiiii… o no. Aquí no penso escampar rumors, però és evident que el món pirulaire cerveser és aquí. Si no directament, si que de la mà del cerveser esmentat que, sembla, ja no ven la Balandrau. Fa temps vaig veure un comentari, al fòrum més actiu dels col·leccionistes de corones, on citaven això mateix de la mà dels mateixos, en fi dejà vu.

D’aquestes ja no en parlo doncs crec que no enganyen a ningú.

Deixem el món pirulaire i ens n’anem als Estats Units d’Amèrica començant amb aquesta

la nova Boulevard. Estan renovant la imatge i el que es veu a la placa és la xemeneia de la cerveseria com podeu veure en aquesta bonica foto treta del street view del Google maps. Feu clic a sobre i la veureu en tot el seu esplendor.

I una foto de prova que no em puc estar de posar

Seguim amb aquesta

i amb una altra foto que m’agrada

La nova Tröegs

no puc estar-me de dir que encara no l’utilitzen i no ho faran fins que no acabin l’estoc de les antigues, i ho dic perquè ells mateixos m’ho han dit, veieu si no unes ampolles amb etiquetes ja actualitzades quina placa duen

algun dia, avui no toca, haurem de parlar de com tenim plaques americanes abans de que, fins i tot, arribin a les Amèriques.

I per acabar aquesta

ei nois, que la tinc repe! Canviem?

Passem-nos al país del costat, França, amb aquesta

La Bête, una nova marca de Castelain impresa, i perdoneu l’expressió, amb el cul, no literalment però si que amb qualitat cul.

Ja en comencen a haver d’impreses amb aquest sistema, com les Pedraforca, però no m’ho esperava de Castelain.

Tornem a canviar de país i ens n’anem a Itàlia començant amb aquesta

una jeroboam Ànima que ha estat la torna d’un canvi i acabant amb aquesta que no sé perquè em fa il·lusió, no em pregunteu perquè.

La Birra dell’Eremo que es fa a Assisi, vaja del poble de Sant Francesc d’Assís, vegeu l’ampolla que la du

I per acabar la pallissa, perdoneu-me si podeu, una dels Països Baixos

que també em fa molta il·lusió, sempre m’agrada anar tapant forats antics de la col·lecció.

Prometo no tardar tant la propera vegada. Ho prometo. Que us vagi bé!

…torno a fer una entrada en aquest blog. Vaja 2 mesos i 7 dies, sempre estic esperant la propera arribada per fer l’entrada i així vaig, cada cop més tard.

Prou literatura, anem al gra i comencem per Bèlgica per allò del l’orde alfabètic.

La primera aquesta

la Bonne Espérance, una cervesa d’abadia que no es fa en una abadia tot i tenir el logo de cervesa d’abadia reconeguda, la Viquipèdia ho explica millor

continuem amb dues Gulden Draak,

aquesta gent fa molt temps que envasen amb placa però fins ara no era personalitzada, van canviar la imatge i al final van arribar a les nostres estimades xapes.

I acabem amb la Rince Cochon nova

d’aquesta en parlaré més endavant.

Canviem de país i ens en anem al Brasil i comencem per aquesta

la commemorativa dels 120 anys de Brahma, poca broma doncs es va fundar el 1888 així que la placa és del 2008. Van fer una ampolla que llavors devia de ser una novetat espatarrant amb aquest sleeve llampant.

I aquesta altra

una altra brasilera amb una qualitat d’impressió que fa pena, l’única brasilera de mida normal ben impresa, de les que tinc és clar, és la Saint Gallen, les altres estan reimpreses sobre plaques genèriques negres diria que amb tampografia i també diria, millor dic, que el que ho fa no en te ni idea.

Sembla que es pot trobar en aquestes dues ampolles

Continuem a Amèrica però una mica, una mica bastant, al nord, Canadà, i comencem amb aquesta Belgh Brasse “8”

com veureu està bastant “tocadeta” però és el que hi ha, ja fa molt temps que no embotellen aquesta cervesa tot i que ho continuen fent amb placa anònima, veieu això

trobar-ne alguna, eBay apart, ja és tot un què.

Continuem amb aquesta

que em fa especial il·lusió, i deixem el país amb aquesta

la Unibroue que em faltava.

Baixem una miqueta al sud i anem als Estats Units d’Amèrica començant per una llargament buscada, aquesta

una New Belgium de fa uns anys, New Belgium s’ha convertit en una cerveseria de certa mida i ja no embotellen amb placa. Espero trobar algun dia l’altra amb la copa més gran.

Seguim amb la nova Stone,

aquests si que son grans però no deixen d’embotellar amb placa, mireu què tenen actualment a la web entre la sèrie Small Batch, la Stone Enjoy After Bretta IPA Series i les col·laboracions, tot i que aquestes sembla que en portin una no negra.

com diria el torero en dues paraules, im-presionant.

I per acabar amb els EUA una altra antiga, aquesta

uns altres com New Belgium, ja fa temps que no embotellen amb placa.

I per acabar França, amb aquesta que feia temps que buscava

la variant de l’Annouellin, us poso les dues de costat perquè veieu la diferència

la separació entre la A i la primera N d’Annouellin és diferent i mireu això tret d’aquí

i us preguntareu, què fa la Rince Cochon aquí? Doncs hi és perquè durant una temporada la van fabricar a la Brasserie d’Annouellin. Rince Cochon és una marca propietat de la societat francesa Difcom que ara la fa fabricar a Haacht a Bèlgica.

I també mireu això

i si aneu a la web de la Brasserie Lepers veureu que ja no hi ha cap referència a Annouellin ni embotellen amb placa, així que si en trobeu alguna no la deixeu escapar.

I per acabar de debò, aquesta també llargament buscada

la Chant du Loup negra, per fi tinc les quatre i no us creureu que me’n va caure a les mans una altra! Després de tant temps dues alhora. Casum tot!

Segons m’han dit, actualment només embotellen amb la “beige”.

That’s all folks!

Vaig millorant, en comptes dels dos mesos des de la penúltima fins a l’última entrada, només a passat un mes i mig des de l’última fins la d’avui.

Tornem a l’orde alfabètic i comencem com quasi sempre per Bèlgica amb aquesta

que podeu veure sobre l’ampolla aquí

la foto no és molt bona, l’he tret de eBay, però és l’única que he trobat.

La Brasserie Dubuisson fa molt de temps que embotellen amb xapa, la Cuvée des Trolls és un clàssic, però fins ara, que jo sàpiga, ho feien amb plaques anònimes, si a partir d’ara distingeixen l’anyada ja en tenim unes altres per col·leccionar.

La segona és aquesta Paljas

la blava que em faltava (també em falta la groga de mida normal, aquesta fa pinta de difícil), suposo que la posen a la Saison tot i que a la web no diu que la presentin en ampolla de 75 cl com ho fan per les altres tres varietats.

i la tercera belga és aquesta

la nova St. Bernardus, que veig per tot arreu que es diu que la du la Christmas Ale, em sembla que és la que faran servir, per tot, a partir d’ara. Veurem si el temps em dóna, o no, la raó.

Canviem de país i anem a Espanya amb aquesta

la Estrella de Navidad d’aquest any. No és cap meravella de disseny però que n’hi hagi alguna que fàcilment podem obtenir ja és tot un què. Una altra cosa és que la cervesa sigui com sigui…

Atenció! Repic de tambors! Nigèria!

qui m’ha havia de dir que acabaria tenint aquesta placa! Ja hem pensava que era com la colombiana, o pitjor, com la Grimbergen BE ALK 0001!

Quant la vaig veure per primera vegada vaig contactar un col·leccionista de taps corona a Nigèria i li vaig preguntar si en sabia alguna cosa, la seva resposta literal va ser “què és això?”, no comment.

Però ja diuen que els designis del altíssim són inescrutables…

I ara els Països Baixos amb aquesta

i què te de diferent aquesta? Doncs que després de molt temps han corregit una falta flagrant a la placa, escrivien Bièrre, amb dues erres, en comptes del correcte Bière.

Ara només falta que facin la versió correcta amb Trappist en comptes de Trappistenbier.

I per acabar el Regne Unit amb una que em fa especial il·lusió, aquesta

la Thornbridge, que com diu a la mateixa placa la fan servir per les cerveses de les Barrel Room Series, de les que només he sabut trobar aquesta imatge

que sembla és l’última incorporació a la sèrie i aquesta altra, treta de la seva botiga on-line

una col·laboració amb els de Brooklyn i també envellida en barrica, a 15 lliures l’ampolla ja deu ser bona ja…

I això és tot per avui.

Salut!

des de l’última entrada, per ser precisos falten dos dies.

Si no fos per les novetats i les ànimes caritatives això seria molt difícil. Però cinc en dos mesos no és per queixar-se!

Comencem doncs per orde alfabètic amb el Brasil, país difícil (sort de les ànimes caritatives que deia), amb aquesta,

de la Gram Bier que embotella dues especialitats amb les plaques que tan ens agraden, aquestes,

Continuem amb aquesta del Canadà que em fa especial il·lusió,

I amb dues dels Estats Units que també Déu n’hi dó, la Crazy Mountain (més ànimes caritatives),

que pel que sembla la fan servir per un munt de varietats, vint n’he vist al seu web que entenc distingeixen personalitzant l’etiqueta doncs totes tenen la mateixa foto, aquesta,

I l’altra dels EEUUA, la Golden Monkey,

de la Victory Brewing Company. És curiós que a la web no he trobat cap foto d’aquesta cervesa en format 75 cl, tot i que existeix, i si d’altres especialitats en aquest format que ignoro si duen plaques impreses,

o potser duen la mateixa, no ho sé, el que sí és segur és que la deu dur la Golden Monkey, el dibuix no enganya,

i per acabar per avui una francesa, la Au Baron nova,

veig que han canviat la imatge de la web però encara no de les etiquetes,

I això és tot! Salut!

Doncs sí, comencem el curs amb un nou país, Irlanda, amb una placa de Guinness!

A principis d’agost el bon amic Joaquim em va avisar de que existia i vaig posar en marxa la “maquinaria” per obtenir-la, vaig saber que es venia l’ampolla als aeroports de Dublín i de Cork per uns 20 leurets de l’ala i també a una cadena australiana a AUS$49,99 (uns 34 leurets).

No cal dir que veient la diferència de preu vaig optar per l’opció Irlanda  😉

I a més me la vaig beure, si us agraden les stouts amb gust de regalèssia és la vostra cervesa.

El Brewers Project™ és un invent dels de Guinness per fer craft beers (el que aquí s’en diuen “cerveses artesanes”), veurem si apareix en altres productes.

El que si trobo una desconsideració flagrant pels col·leccionistes (saben que existim?) és que hi figuri el n. 3105402248 que fa tota la pinta de ser el n. de referència del seu departament de compres. Què els hi costava posar-lo al faldó? Shame on you Guinness!

I dues americanes que no tenia, una “vella”, aquesta

que si mirem aquesta

podríem catalogar de “variant” però que tenen diferent codi Joan Pérez.

Per què li dic “vella”? Doncs perquè ja fa molt temps que no la utilitzen, actualment només fan servir la blava per les de la Crookedline. Què jo sàpiga eh!?

I l’altra aquesta

la Flying Dog que només utilitzen en una “especialitat” la Gonzo Imperial Porter

Ei! Aquesta la tinc repetida! Accepto propostes de tota mena…

Salut!

… no ho sabem què és això els malalts de col·leccionisme!

Una nova placa acabada d’arribar i que em fa mooooolta il·lusió, aquesta brasilera

Coincidència amb els Jocs Olímpics? Ves a saber…

He “investigat” una miqueta i no n’he tret l’aigua clara, a la web de Eisenbahn veig dues cerveses amb placa, aquestes

i penso, una blanca i l’altra negra, ergo la 0111 la durà la Lust i la 0112 la Lust Prestige. Doncs sembla que no és tan senzill, mireu les imatges que he trobat, ordenades cronològicament des de 2012 a 2015

Vaja, que no en tinc ni idea de com va això perquè el 2012, en el seu desè aniversari, embotellaven això

Veieu el dibuix a l’ampolla, a la copa i a la caixa no? Si algú te més informació que ho digui. Hi ha un bonic lloc, en aquest blog, per fer comentaris, encara per estrenar…

Per cert Eisenbahn és ferrocarril en alemany, d’aquí el dibuix del tren, fins i tot tenen racing team i aquest fa servir la imatge d’una locomotora

I no em puc estar de donar les gràcies al “proveïdor”. Gràcies Joaquim!

I perquè aquesta entrada no sigui monotema una de variants.

Vaig veure aquí que la Castelain 1926 tenia diferents mides de logo, un clàssic pel que sembla, mireu si no les Castelain del cup, i a rel d’això vaig començar a cavilar com fer la comparativa perquè fos possible apreciar les diferències visualment, i em va sortir això

No és res més que fotografiar les plaques amb una quadrícula transparent a sota (esquerra) i a sobre (dreta), cada quadret fa 1×1 mm, però el fet d’estar per sota o per sobre de la placa falseja el resultat, així que he comptat quadrets per establir la diferència, que no vol dir que les quantitats marcades siguin la mida real de les circumferències en mil·límetres, només indiquen les diferències de magnitud entre elles. Espero haver-me explicat!

El que sembla que queda clar és que hi han tres mides de logo, i que la més gran és com la groga, que curiosament no te el requadre al voltant de les lletres tancat pel lateral.

Si m’animo faré el mateix amb les del cup, al catàleg d’en Joan Pérez hi han quatre mides, a veure quines tinc.

I bon estiu per tothom!

Fa molts dies que hagués hagut d’escriure aquesta entrada al blog però els canvis “creuats” m’han fet endarrerir i saltant-me allò de presentar les noves plaques per ordre alfabètic de països començo amb Rússia!

Doncs sí, nou país a la llista. Tal com deia l’amic Joaquim Obiol no podia ser que no hi hagués placa russa, tenia raó i és qui me l’ha proporcionat.

I diría que n’hi ha dues, la que tinc és aquesta

però m’ha arribat aquesta foto que sembla una altra de la mateixa cerveseria

com que el logo actual que hi ha a la seva web (que m’ha costat trobar) és aquest

diria que l’altra és anterior i que costarà de trobar. Veure’m.

La web està, com és natural, en rus i escrita en ciríl·lic , res que el Google translator no pugui sol·lucionar i aquí podeu veure unes ampolles amb placa que he trobat a la seva web.

Una curiositat ha estat que al buscar Vasileostrovsky Sant Google m’ha retornat un munt d’enllaços a una cervesa amb el mateix nom feta a Anglaterra, Ratebeer i Untappd el mateix, la raó és que el mestre cerveser rus Evgeny Tolstov de Vasileostrovsky va anar a elaborar cervesa a la Banks Brewery de Wolverhampton. Misteri resolt.

I ara sí, torno a l’orde alfabètic, així que, com quasi sempre, Bèlgica.

No és que sàpiga predir el futur, ja m’agradaria ja, però com deia aquí sembla que tindrem De Cam cada any, cosa que em sembla fantàstica, aquí teniu la de 2016

La segona belga és aquesta

una placa que havia rebutjat més d’una vegada perquè no sabia que era cervesa, diuen que reconèixer els errors et fa savi, espero que sigui veritat doncs jo em trobo ben ruc!

És de la Stella Artois que fan per nadal i que es ven arreu, he trobat referències al Regne Unit, als Estats Units d’Amèrica i fins i tot a Nova Zelanda però sembla que tota surt de Bèlgica, mireu la part de baix d’aquesta etiqueta de la que es ven als EUA

Brewed by The Stella Artois Brewery, Leuven – Belgium diu. Pels més vells Leuven és la Lovaina del NO-DO i els Telediarios. La Fabiola feia que sovint és parlés de Bèlgica, qui no ho entengui és que te la sort de ser jove…

La història del perquè del nom Stella Artois es curiosa, l’etiqueta de dalt ja dona algunes pistes. Resulta que el 1708 en Sébastien Artois va arribar com a cerveser en cap de la cerveseria Den Hoorn, que datava del 1366, poca broma, segle XIV!

El 1717 va comprar la cerveseria i li va posar el nom de Brouwerij Artois amb una lògica que fa feredat.

El 1926, amb el Sèbastien criant malves de feia temps, la cerveseria va fer una cervesa de nadal i la va batejar Stella per l’estrella de Betlem, va tenir èxit (era una pilsner en contraposició a les cerveses més fosques que feien) i fins aquí hem arribat. Stella + Artois = Stella Artois.

Aquí podeu veure unes ampolles antigues

i la que fan ara

S’ha de reconèixer que l’estrella la conserven.

Després de Bèlgica els Estat Units d’Amèrica, i comencem amb una variant, aquesta

la que tenia era aquesta

us les poso de costat perquè les compareu

si us hi fixeu la primera té els traços més prims i definits i les transicions entre colors més suaus, la segona és el contrari, traços més gruixuts i transicions més sobtades. I això és degut a que el sistema d’impressió d’una i altra és diferent. La primera és litografiada i la segona està impresa en inkjet, hi ha impressores inkjet que poden imprimir sobre superfícies no planes, es fan servir per produccions petites i no tenen costos inicials, els que us dediqueu a les pirules ho sabreu bé això.

La segona és aquesta de la Monkish Brewing Co., un bon amic, no dic qui és, no sigui que l’atabaleu, se’n va anar a fer les Amèriques i la va portar. Gràcies Mr. X!

He trobat una bona foto de la placa i no em puc estar de posar-la

i unes ampolles que la porten

Ens en anem ara cap a França amb una variant que no “variant” de la Castelain, aquesta

i què te de diferent? doncs que tenim tres mides diferents del logo, les fotos no son molt bones, as usual amb les reflectants, però espero que es vegin les diferències

al catàleg hi han la FR CST 0348 (little logo) i la FR CST 0401 (big logo), que serien la primera i la segona, la tercera, que no està catalogada, seria la bigger o biggest (algun filòleg en llengua anglesa per aquí?) o convertiria la del mig en medium, ves a saber.

I la segona francesa em fa una il·lusió especial, no em pregunteu perquè, i és aquesta

I per acabar la San Michele que em faltava, la verd clar

I això és tot per avui, bon estiu a tothom!

Abans de res faré una declaració de principis amb tres punts, (i abans de la declaració ja us aviso que serà una mica llauna aquesta entrada),

1. Necessitem dones col·leccionant. Sinó això és un concurs de pa sucat amb oli a veure qui la té més llarga. La col·lecció vull dir. Segur que elles hi posarien més seny.
2. I amb estreta relació amb el primer punt. LES VARIANTS SÓN EL CÀNCER DEL COL·LECCIONISME (Ja sabeu que aquí, a Can Internet, posar majúscules equival a cridar). Ha quedat una mica dramàtic això no?
3. i el més important, cadascú col·lecciona el que li dona la gana, que no treu tenir opinió sobre el tema.

Comencem pel començament, per la pàgina 24 del catàleg (que aixequi la mà el que s’hagi llegit les 23 primeres).

Com ja vaig dir em vaig endur una agradable sorpresa el primer dia que vaig tenir el catàleg a les mans, nou país, nova placa, i la tenía!

Però tot seguit arribo a la pàgina 25 i OH DECEPCIÓ! On és la BE ALK 0001? Una de les nèmesi del nostre col·leccionisme! La inabastable, la somiada, la ordinalment número 1, la… Què ha passat? Que no existeix? I si no existeix, la foto és/era… falsa? No la té ningú? Com pot ser? I sense cap explicació? Pel comú dels mortals vull dir. No em pregunteu res si us plau, no ho sé, formo part del comú dels mortals jo. I la pregunta que correspondria és massa dolorosa i no vull fer-la (només penseu, per un moment, en el punt 1).

Però això no és el pitjor —pot haver-hi res pitjor?—, per què a la mateixa pàgina 25 hi ha l’embrió del punt dos.

Vejam, abans teníem la BE ALK 0002 i la BE ALK 0003. Diferència? Pale colors vs. dark colors (WTF! que diria Shakespeare). I ara  tenim la BE ALK 0002 (pale colors) i les BE ALK 0003A (dark colors) i BE ALK 0003B (background pale, dark logo). I tres fantàstics quadrets per marcar-les, però no tres fantàstiques fotos per diferenciar-les. La diferència entre les dues fotos que hi ha tampoc la sé veure jo. Ara ja no sé que diria Shakespeare , potser WTFF?

Resumint, per mi, les tres, son “variants” entre cometes.

Obro parèntesi per posar-vos en antecedents d’una cosa, fa quasi quaranta anys que em dedico professionalment a les arts gràfiques, i puc dir que n’he vist de tots “colors”. Ara és relativament fàcil mantenir una tonalitat de color durant tot un tiratge multicolor, però quan s’imprimia amb màquines d’un sol color fer-ho era tot un art, encara ho és, tot i que els fabricants de maquinaria diguin que no, que amb les màquines actuals qualsevol ho pot fer (vistos els resultats no cal ser un expert per veure que no tenen raó…).

Mirem ara un exemple de, segons el meu criteri, una variant sense cometes.

Avancem fins la pàgina 75 i comparem la FR ANN 0137 i la FR ANN 0138, quina és la diferència? Doncs que la separació entre la A i la N contigues a ANNOEULLIN és diferent, a la primera és ANNOEULLIN i a la segona A  NNOEULLIN (exagerant una mica per què és vegi).

Tots hem tingut un segell de goma a les mans no? Hem fet dues impressions iguals? Jo no. És a dir, és fàcil fer “variants”. Però, puc fer variants sense cometes amb el mateix segell de goma? Diria que no, que si no canvio el segell no podré fer-les.

Ergo, segons el meu criteri, que és meu i de ningú més, les variants son col·lecció i les “variants”… mireu el punt 3 de la declaració de principis.

P. S.: aviso, tornaré sobre aquest tema.

I no em digueu allò d’agafa un… i esmorza!

Doncs sí, catorze de cop, clar que dotze d’elles han vingut fent colla.

Comencem, com sempre per orde de països, amb el Canadà.

Primer aquesta

de la Four Winds Brewing Company de Delta (que forma part del Greater Vancouver) a la Colúmbia Britànica, potser la placa més llunyana de la meva col·lecció, entre Sabadell i Delta hi han, segons el meu amic Internet, 8609 quilòmetres!

Sembla que la posen en les cerveses de la Eurus Series. Resulta que Eurus era el déu grec del vent del est, en el seu cas del vent que ve d’Europa que és el que inspira aquesta sèrie de cerveses. Són aquestes, tot i que a les fotos les plaques són daurades,

Després aquesta

una variant d’Unibroue, la variació està en el color de l’espiga, carabassa metal·litzat en unes (amb totes les variants de carabassa hagudes i per haver) i groc en aquesta (que ès groc perquè hi han imprès blanc a sota). Vaig prometre una entrada en aquest blog sobre les variant i les “variants”, torno a prometre, solemnement si voleu , que la faré.

I canviant de país, ara Itàlia amb aquestes dotze de mida “normal”,

i me’n falta una, la verd clar, doncs la sèrie és de tretze.

Com ja vaig dir aquí no s’estan de res posant noms els italians, totes aquestes cerveses tenen nom d’òperes.

Aida, Butterfly (per la madame), Carmen, Desdemona, Lucia de Lamermoor, Manon, Norma, Semiramide, Tosca, Traviata, Turandot i La Valchiria. La que em falta és Lady Macbeth.

Veieu-les

i la que em falta

I això és tot per avui. Salut!